A continuació va intervenir el grup format per:

Christian Linder
Sandra Martín
Alèxia Martos
Amanda Masha
Andrea Rodríguez

en el Rol II que tracta de cercar quins elements de l’art grecorromà han estat mal interpretats, modificats, desvirtuats,... per artistes posteriors.

Van començar fent una gran classificació entre ARQUITECTURA, ESCULTURA i PINTURA. Comparant cadascuna d’aquestes arts amb les seves respectives homòlogues clàssiques. Principalment, busquen les diferencies i similituds que es poden apreciar entre una obra del s. XVI i una obra del s. I, per exemple.

En segon lloc, procedeixen a fer-ne la comparativa. Així, es pot observar com el Temple de Sant Francesc de Rímini ha estat inspirat en l’Arc d’August. O també, com el Palau de Villa Capra –que és renaixentista-, van trobar-ne la inspiració en els palaus grecs i romans. I per finalitzar amb l’ARQUITECTURA, com els Propileus de l’Acròpoli han estat font d’inspiració per a la Porta de Brandemburg.

En quant a l’ESCULTURA, es pot observar que l’artista ja no és el mer artesà de l’època clàssica, ara és tot un intel.lectual: cal que sigui un coneixedor de totes les ciències per a poder treballar les formes amb precisió i pulcritud. Això porta a esquemes geomètrics, no pas com a la Grècia clàssica. Per tant, ara l’escultor ja no es val del canon. Per exemple, en el David de Donatello (1444) no presenta gens de rigidesa i es busca l’expressió més típica de l’home del Renaixement. En general, en aquesta època apliquen una altra temàtica diferent. Tot i que, a Grècia plasmaven figures religioses (mitològiques, en aquell cas), ara es presenten figures que plasmen la imatge de la mare de déu. Si bé és cert que també era tema religiós, ara, però, prendrà un altre caire.

Pel que fa a la PINTURA, expliquen que, com que molts dels originals s’han perdut, això comporta una problemática, ja que hi ha una manca de models. Per tant, cal reinterpretar la pintura a través de les noves formes. Aparició dels olis sobre tela, els quals donen una visió molt diferent de l’obra: ja no serveix de simple decoració, sinó l’art per l’art. D’aquesta manera, com diu Winckelmann, l’ideal de bellesa està en funció de les noves formes.
Els paisatges de fons també són diferents dels d’abans; és a dir, es pot pintar un tema mitològic però el paisatge guarda relació amb l’època actual –s’entén època actual aquesta del Renaixement-.
S’esdevé tota una amplitud cromática. En comparació amb els antics que només utilitzaven quatre colors (negre, groc, vermell i blanc).
Val a dir, però, que la varietat entre la representació de temes i escenes entre ambdues èpoques és força similar.
Per això, es pot dir que la pintura dóna una volta al clàssic amb el mateix canon de valors però amb un transfons diferent.

Conclusións: No n'hi va haver.


A continuació es mostren les imatges amb les que el grup va reforçar els seus arguments: